La durabilitat de les insercions autorroscants d'acer al carboni-depèn de l'entorn d'aplicació específic i de les condicions de treball. Tot i que tenen avantatges en la resistència al desgast, tenen deficiències importants en la resistència a la corrosió; per tant, la seva "durabilitat" és relativa.
Bona resistència al desgast: la duresa de l'acer al carboni es pot augmentar augmentant el contingut de carboni. Alguns acers d'alt-carboni poden assolir una duresa de HRC50-60, cosa que els fa superiors a l'acer inoxidable ordinari (com l'acer inoxidable 304, la duresa del qual sol ser inferior o igual a HRC20) per resistir l'impacte i la fricció del material. En entorns secs lliures de materials corrosius, les insercions d'acer al carboni poden mantenir una llarga vida útil.
Baix cost: l'acer al carboni està disponible i fàcil de processar, el que resulta en un cost global molt inferior al de l'acer inoxidable. És adequat per a un ús-limitat de pressupost,-a curt termini o per a components no-crítics.
Poca resistència a la corrosió: l'acer al carboni es compon principalment de ferro i carboni i gairebé no conté elements resistents a la corrosió-com ara el crom i el níquel. En ambients humits o en contacte amb materials que contenen ions clorur (com el clorur de potassi i el clorur d'amoni) o components àcids, és molt susceptible a la corrosió electroquímica, formant òxid. Això comporta una disminució de la força de la inserció, danys al fil i fins i tot fuites o mal funcionament de l'equip.
Dependència del tractament superficial: per millorar la resistència a la corrosió, les insercions d'acer al carboni sovint requereixen tractaments superficials com ara galvanització, pintura o cromat. Tanmateix, aquests recobriments es malmeten fàcilment amb la fricció i l'impacte-a llarg termini. Un cop danyada, la corrosió s'estén ràpidament i requereix un manteniment regular; en cas contrari, la seva vida útil s'escurçarà significativament.
